IDIOMES - IDIOMAS - LANGUAGES

 

 

 

 

 

 

 

 


Història de l'amiant

Producció mundial d’Amiant (Any 1995):

 

País

Tones

Canadà

510.800 

Xina

250.000

Brasil

180.000

Zimbabwe

145.000

Sudàfrica

100.000

Grècia

50.000

Swazilàndia

30.000

Índia

25.000

EE.UU.

9.000

Altres

1.008.500

Total

2.308.300

 

Luc Demaret (http://www.erres.org.uy/) assegura que les 1.950.000 tones d’amiant produïdes l’any 1998 van generar uns guanys estimats en mil milions de dòlars anyals.

Encara ara, any 2003, Espanya importa i consumeix una mitjana anual de 40.000 tones d’amiant. Entre 1965 i 1985 la importació mitjana era de 140.000 tones/any.

L’amiant a través de la Història

La paraula “asbest” ve del llatí i significa incombustible, inextingible o indestructible.

Hi ha un altre sinònim, “amiant”, el qual significa sense taca.

El material va ser conegut a l’Antiguitat. Diverses llegendes i mites estan relacionats amb l’amiant i les seves característiques.

La referència més antiga sobre l’amiant correspon al text grec “Sobre Roques”, escrit el 300aC per Tofrastos, deixeble d’Aristòtil, qui el descriu com “una substància que crema com la fusta, quan es barreja amb oli, però que no es consumeix”.

L’asbest s’extreia d’algunes mines de Creta, d’on es transportava a Grècia, Roma i Egipte.

Plini va descriure algunes de les propietats i dels seus usos en teles d’asbest. Plutarc va descriure les torxes de les làmpares de les vestals fetes amb amiant.

Els romans teixien teles emprades en la incineració de cadàvers per què les cendres del cos no es barregessin amb les de la llenya.

Carlemany posseïa unes estovalles fetes amb fibres d’asbest amb les que impressionava els comensals fent actes de foc.

Marc Polo, al segle XIII, va visitar les mines xineses d’amiant i va descriure el procés d’extracció del mineral des de la roca, amb la qual cosa quedaven descartats els vells mites de l’Antiguitat.

Propietats físiques de l’amiant

L’amiant és un dels minerals que composen la superfície terrestre. Es troba en forma de vetes en mines a la superfície, també a poca profunditat i dins de terra.

És una roca cristal·lina d’estructura fibrosa que, com a principals propietats, és incombustible i un bon aïllador tèrmic.

Com a fibra mineral, l’amiant es indestructible. Resisteix sense problemes temperatures fins al 800 i 900ºC.

Les fibres d’amiant són fortes i flexibles, al mateix temps. Són tèrmiques. Són resistents als atacs àcids i als components de blanqueig. També tenen un elevat grau de resistència a la fricció.

Les paraules “amiant” i”asbest” s’utilitzen com a sinònims. Es refereixen a més de trenta minerals diferents, dels quals sis són els més importants i només tres o quatre tenen importància comercial.

Les fibres d’amiant es classifiquen en dos grans grups: Anfibòliques i Serpentines. De les anfibòliques s’utilitza l’amosita o amiant ambar i la crocidolita o amiant blau i de les serpentines el crisotil.

Se sap que les més perilloses per la salut són les anfibòliques per les seves característiques. Són fibres rectes, de silicats hidratats, molt polsoses, les quals poden romandre molt de temps en el teixit pulmonar i evolucionar vers el càncer de pulmó o el mesotelioma.

Aplicacions industrials de l’amiant

imatgeEls primers productes industrials són de la segona meitat del segle XIX. La Gran Bretanya emprava l’amiant en mesures de seguretat l’any 1834. El 1853 es va enregistrar la primera patent britànica per afegir amiant als lubricants i el 1868 es van patentar els primers filtres d’amiant. El 1885 es van produir membranes d’amiant per processos de filtració.

Al segle XX va destacar la seva utilització com a matèria primera per la fabricació de materials de la construcció, dits de vegades, de fibrociment i de cartró pedra, on a partir d’una barreja de ciment i amiant s’aconseguien làmines o planxes llises i ondulades, llosetes, etc. així com tubs i altres estris d’ús domèstic i de jardineria.

També es va desenvolupar una indústria tèxtil especial, a partir de fils d’amiant, que servia per fabricar teixits d’amiant, ignifugs, per resistir altes temperatures.

Al llarg del segle XX, l’amiant s’ha utilitzat també a la indústria de la construcció com aïllament tèrmic i dispositiu anti incendi; i a la indústria automotriu com cintes de fre i embragues.

Límits d’exposició a l’amiant

Hi ha normes i lleis. Unes es compleixen i altres no.

L’amiant és una substància cancerígena per les persones.

El límit d’exposició permissible és de 0,2 fibres per centímetre cúbic d’aire, mentre que el límit recomanat és de 0,1 fibra/c.c.

Tornar a l'apartat d'informacions generals

 

Design from SGAAB - SOFTWARE DE GESTIÓ